perquè?

com bé diu un amic meu… i per què no?

Suposo que és un tema que bé de petit… és més, crec que les primeres fotografies de paisatge que em van enamorar, aquelles primeres fotografies que em feien desitjar ser en aquell lloc i en aquell precís instant en què la llum ho convertia tot en un lloc màgic i irreal, les vaig veure en un calendari.

Qui sap fins i tot, si a més de l’afició fotogràfica que hi havia a casa (que va ser un desencadenant clar al meu amor per la fotografia), el què em va fer sentir aquestes ganes de plasmar llocs i espais van ser aquells paisatges que vaig veure quan tot just era un infant!

Més endavant i amb una càmera a les mans vaig conèixer a aquells fotògrafs que havien posat color, forma i màgia a un grapat de pàgines plenes de números i que un dia vaig començar a admirar.

Avui em tocava a mi, diuen que abans de morir s’ha de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Lo del llibre es podria convalidar amb un calendari? No ho sé pas, però si una cosa s’ha de fer abans de morir, és aconseguir realitzar tants desitjos com ens sigui possible, dels més grans fins als més discrets, que no per això, menys importants!